Després de temps sense publicar res, avui, finalment m'he decidit a fer-ho en veure un documental realment interessant que volia compartir, ja que agraeixo a qui ho ha compartit amb mi que ho hagi fet.
Aquest documental que tracta sobre un concepte que mai fins ara havia sentit anomenar, tot i que ha estat present sempre en la meva vida i la de tots, l'havia intuit però mai ningú me'n havia parlat tant clarament i posant-hi nom i tot: l' obsolescència programada.
El documental explica els origens d'aquest "fenòmen", molt lligat al consumisme compulsiu que regna en els nostres dies. Exposa, mitjançant un exemple molt quotidià, la bombeta, els motius que van portar a les grans empreses a utilitzar aquest sistema i com aquestes se les van empescar per a crear càrtels i així controlar en certa manera el consumidor i a la llarga l'economia.
A més, copsa a la perfecció les coseqüencies d'aquesta obsolescencia programada, en ambits económics, ambientals, socials... A mi m'ha ajudat a comprendre quelcom que ja fa un temps que m'imaginava: avui en dia, el món està indiscutiblement governat pel sistema capitalista, per les grans empreses. La societat està ficada, des de la revolució industrial en una espiral de consumisme i capitalisme que tindra un desenllaç poc feliç. N'hem tingut diversos avisos, com ho fou el crack del '29 o la crisi que vivim actualment. En la meva opinió, hi ha dues possibilitats: que hi hagi un canvi radical en la mentalitat de la societat actual, i el sistema capitalista- consumista es controli d'alguna manera, donant pas a un altre tipus de sistema, en el que l'avaricia d'uns no pugui provocar la desgracia d'altres; o seguir amb aquesta tònica, amb aquest fals estat del benestar enmig d'una societat consumista.
La pregunta més important, almenys per mi, és: per què patim aquesta crisi de valors que ens ha tornat consumistes compulsius, ja que de fet, l'obsolescencia programada no es tan sols cosa de les empreses, nosaltres som els primers que acostumem a voler tenir sempre quelcom més nou i millor del que tenim. I es que parem-nos-ho a mirar, veurem milers d'exemples avui dia: qui aguanta un cotxe fins que aquest ja no funciona en absolut avui dia? qui es conforma amb un pis encara que li sobri espai si pot tenir una casa? Qui no compra roba fins que se li espatlla la que té? Al final, potser el que passa es que la naturalesa humana no permetrà que assolim un equilibri just mai.
M'ha agradat molt una frase de Gandhi que cita un dels homes que exposa les seves idees en el documental:
"El món és lo suficientement gran per cobrir les necesitats de tots, pero diminut per l'avaricia d'alguns"
Dura 50 mins però val la pena veure'l:
Aquest documental que tracta sobre un concepte que mai fins ara havia sentit anomenar, tot i que ha estat present sempre en la meva vida i la de tots, l'havia intuit però mai ningú me'n havia parlat tant clarament i posant-hi nom i tot: l' obsolescència programada.
El documental explica els origens d'aquest "fenòmen", molt lligat al consumisme compulsiu que regna en els nostres dies. Exposa, mitjançant un exemple molt quotidià, la bombeta, els motius que van portar a les grans empreses a utilitzar aquest sistema i com aquestes se les van empescar per a crear càrtels i així controlar en certa manera el consumidor i a la llarga l'economia.
A més, copsa a la perfecció les coseqüencies d'aquesta obsolescencia programada, en ambits económics, ambientals, socials... A mi m'ha ajudat a comprendre quelcom que ja fa un temps que m'imaginava: avui en dia, el món està indiscutiblement governat pel sistema capitalista, per les grans empreses. La societat està ficada, des de la revolució industrial en una espiral de consumisme i capitalisme que tindra un desenllaç poc feliç. N'hem tingut diversos avisos, com ho fou el crack del '29 o la crisi que vivim actualment. En la meva opinió, hi ha dues possibilitats: que hi hagi un canvi radical en la mentalitat de la societat actual, i el sistema capitalista- consumista es controli d'alguna manera, donant pas a un altre tipus de sistema, en el que l'avaricia d'uns no pugui provocar la desgracia d'altres; o seguir amb aquesta tònica, amb aquest fals estat del benestar enmig d'una societat consumista.
La pregunta més important, almenys per mi, és: per què patim aquesta crisi de valors que ens ha tornat consumistes compulsius, ja que de fet, l'obsolescencia programada no es tan sols cosa de les empreses, nosaltres som els primers que acostumem a voler tenir sempre quelcom més nou i millor del que tenim. I es que parem-nos-ho a mirar, veurem milers d'exemples avui dia: qui aguanta un cotxe fins que aquest ja no funciona en absolut avui dia? qui es conforma amb un pis encara que li sobri espai si pot tenir una casa? Qui no compra roba fins que se li espatlla la que té? Al final, potser el que passa es que la naturalesa humana no permetrà que assolim un equilibri just mai.
M'ha agradat molt una frase de Gandhi que cita un dels homes que exposa les seves idees en el documental:
"El món és lo suficientement gran per cobrir les necesitats de tots, pero diminut per l'avaricia d'alguns"
Dura 50 mins però val la pena veure'l:
No hay comentarios:
Publicar un comentario