Manifestació contra la impunitat dels crims franquistes, 26 de Març: Veritat, Justícia i Reparació.

Després de 75 anys, els botxins franquistes segueixen entre nosaltres, sense haver pagat mai pels seus crims i participant, ja sigui directa o indirectament en la vida política. 35 anys després que se'ns tornés el que ja era nostre però ens fou pres: la democràcia, moltes families segueixen sense saber on són els cossos dels seus avantpassats. Algunes d'elles ja ho tenen per un impossible i s'han resignat a acceptar el "pacte de silenci" establert a la transició, en que es va decidir que la solució per a eliminar "els odis del franquisme" era tirar sorra damunt de tot el que havia passat, i recordar-ho, però sense entrar en detall, ja que això podria ofendre a alguns... Mentre molts republicans van haver de passar la seva vida exiliats pel simple fet de defensar el que s'havia escollit democràticament, alguns membres de l'entorn de Franco com el sr. Fraga no només no han pagat pels seus crims sinó que a més continuen participant en política i vivint de l'Estat. Mentre molts espanyols es preocupen per la forta immigració de persones de països musulmans, a Madrid hi viuen gairebé tots els ex-membres de la "guardia mora" cobrant unes pensions desorbitades de l'Estat... ¿¡Com se'ls hi pot estar pagant com a reconeixement per haver protegit tants anys al caudillo!?

El que toca preguntar-se ara és... realment ha sigut la solució? Jo personalment penso que més aviat a estat l'origen del conflicte actual. La desconeixença de la historia més recent d'Espanya fa que sovint no l'entenguem avui dia: tothom pot calificar a algú de facha, però no obstant no sap que es el que realment foren els faches, i sovint això porta a un error i una confrontació totalment innecessàris.

Tots hem sentit a parlar dels camps de concentració alemanys i les atrocitats dels nazis. Els exdirigents nazis van pagar per elles, tots ells van ser jutjats i condemnats, i a alemanya s'explica el que va passar als més petits, sense por de que en ells renaixin "els odis del feixisme alemany", sinó més aviat com una mesura preventiva per a que això no passi. Aquí, preferim amagar-ho tot, enlloc d'aplicar-nos aquella teoría que diu que "els errors passats s'han de coneixer per tal d'evitar tornar a cometre'ls", per tal d'evitar-los preferim deixar-los amagats i no parlar-ne, i no només això, sino que sancionem a aquell que intenta fer-ho.

Per la memòria dels nostres avantpassats, i per la construcció d'una societat equilibrada, culta i avinguda en un futur, els que avui estem aquí hem de lluitar per la recuperació d'aquesta memòria històrica: per una qüestió sentimental, doncs és el nostre passat i l'hem de conèixer, i d'altra banda per una raó social, si es vol dir així, per a evitar que el que va succeïr des de l'any 1936 fins el 1977 es repeteixi.

Per això és important que el proper dia 26 de Març a les 12 h. omplim la plaça Sant Jaume per a demanar: VERITAT, JUSTÍCIA I REPARACIÓ

NO a la IMPUNITAT dels crims del franquisme!

El Congrés debatrà si es despenalitzen les injuries al rei.

Estem en un país lliure... lliure? bé excepte pel que fa a la monarquia, en el que es refereix a ella la nostra llibertat d'expressió es veu totalment quarterada. Davant d'aquesta "institució" ens hem de mostrar repectuosos i aduladors. Al president... el poden posar a parir en qualsevol plató de televisió o diari que no pasarà res, a la resta d'institucions el mateix, però, al rei que no el toquin! El rei d'Espanya es una institució blindada contra qualsevol mena d'atac o d'oposició, el que comporta una forta repressió vers el que no vol acceptar aquesta figura, ja que en molts casos al expressar el seu desacord amb la monarquia estarà cometent un "delicte". Però, per fi sembla que això s'acavarà!

S'ha obert al Congrés dels Diputats un debat impulsat per la proposta d'ERC-ICV-IU que comença amb aquestes paraules: "La protección penal del prestigio de la Corona resulta desproporcionada en tanto en cuanto las sanciones penales y, especialmente, la privación de libertad no son ni necesarias ni adecuadas a tal fin". Per fi, després de 35 anys de pseudo-democràcia, en la que segueix existin la figura d'un rei sobirà completament blindat, s'ha introduit una proposta per desprotegir aquest òrgan inútil i anacrònic.

La proposta demana la supresió de l'artícle 490.3 del Codi Penal, que castiga amb fins a dos años de presó la calumnia o injuria greu contra la familia reial, i del 491, que preveu multa de cuatre a 20 mesos por insults a la Corona en casos no previstos en el precepte anterior y de fins a dos años per utilizar la imatge del rei per a desprestigiar la institució.

Com no es d'extranyar, el PP s'hi ha oposat rotundament, però al PSOE el debat està obert i a la resta de partits hi ha varietat d'opinions amb el recolzament a la proposta per part de molts d'ells, pel que sembla que la proposta pot progressar.

Després de l'intent sense éxit del 2008, en que la proposta no es va arribar ni a debatre en el Congrés, aconseguir tirar endavant aquesta iniciativa seria un petit avenç per al nostre país cap al progrés, i tant de bo, que cap a la República Federal. Pas a pas acabarem traient a aquest senyor i a tota la seva família de la seva poltrona. No estem a l'any 1789, i evidentment no li volem tallar el cap a ningú, l'unic que volem és LLIBERTAT i IGUALTAT, dos conceptes que no es porten gaire bé amb el concepte monarquia.

PAS A PAS CAP A LA TERCERA REPÚBLICA!

Salut i República!

David López.

Un dia pensava...

Tinc 18 anys i visc a Catalunya. Aquest ultim detall, “visc a Catalunya”, m’ha plantejat fins fa un temps una pregunta: que sóc català o espanyol? La meva mare es catalana, i el meu pare es gallec. Jo vaig néixer aquí, però fins als 12 anys, el català el parlava amb quatre gats mal comptats, ja que vivia a una zona amb molts castellanoparlants. Ara visc al Maresme, una zona amb molts catalanoparlants i bastant influenciada pel catalanisme que cada dia sembla que té més força. Així doncs la pregunta era evident: jo amb qui anava? I la resposta, per mi, també va ser evident: amb ningú. Per que m’havia de definir “culturalment” com a català o espanyol, quan jo considero que la meva cultura no es pot definir ni amb un nom ni amb un altre? Aquesta pregunta m’ha voltat pel cap des de fa uns anys fins ara i cada cop, he arribat a conclusions una mica més globals. No li sembla a ningú més una mica absurd parlar de les “cultures de sempre” o de “nacionalitat” en ple segle XXI?

Parem-nos a pensar un moment, amb l’exemple de Catalunya, i remuntem, en primer lloc, fins als anys 30, en que els espanyols que vivien a zones rurals van haver de traslladar-se a les grans ciutats, una de les més importants, Barcelona, per a treballar a les fàbriques. Va haver-hi una forta onada al llarg dels anys trenta, quaranta i fins i tot posteriors de les zones rurals d’Espanya cap a Barcelona i Catalunya en general. Aquests espanyols, son els avis de moltíssims catalans. Així doncs, tots els fills i nets de gallecs, andalusos, murcians, aragonesos, etc., ho vulguin ho no, tenen “una part d’espanyols”, si es vol dir així, tot i que jo prefereixo dir que ja no es pot dir que siguin ni catalans ni espanyols. A això sumem la evident onada d’immigració que vivim en l’actualitat, de països “subdesenvolupats” cap a Europa i EEUU. Quin es el resultat? Un societat multicultural, influenciada per la cultura catalana i la cultura espanyola, però també per la cultura musulmana, la africana i cada cop més cultures asiàtiques.
Així doncs, no crec que sigui gaire productiu parlar de nacions ni de patries, ja que cada cop més la nostra pàtria és el món i els nostres compatriotes tota la raça humana, i igual que mirem pel bé dels catalans hem de mirar pel be de tots els països, i amb això no em refereixo només a mirar d’ajudar els països subdesenvolupats, que també, em refereixo a que hem de mirar pel bé del que avui dia s’anomena Espanya i pel bé d’EEUU, i pel bé del món en general.

Mentre existeixi qualsevol mena de distinció entre els membres de la raça humana, no hi haurà justícia, i el nacionalisme, es una manera de diferenciació.

Amb això si a algú li ha interessat aquest escrit espero que l'ajudi a pensar d’una manera diferent, amb una perspectiva en la que el que conten son les persones: ni el color, ni les banderes, ni els diners; les persones.

Obsolescència programada

Després de temps sense publicar res, avui, finalment m'he decidit a fer-ho en veure un documental realment interessant que volia compartir, ja que agraeixo a qui ho ha compartit amb mi que ho hagi fet.

Aquest documental que tracta sobre un concepte que mai fins ara havia sentit anomenar, tot i que ha estat present sempre en la meva vida i la de tots, l'havia intuit però mai ningú me'n havia parlat tant clarament i posant-hi nom i tot: l' obsolescència programada.

El documental explica els origens d'aquest "fenòmen", molt lligat al consumisme compulsiu que regna en els nostres dies. Exposa, mitjançant un exemple molt quotidià, la bombeta, els motius que van portar a les grans empreses a utilitzar aquest sistema i com aquestes se les van empescar per a crear càrtels i així controlar en certa manera el consumidor i a la llarga l'economia.


A més, copsa a la perfecció les coseqüencies d'aquesta obsolescencia programada, en ambits económics, ambientals, socials... A mi m'ha ajudat a comprendre quelcom que ja fa un temps que m'imaginava: avui en dia, el món està indiscutiblement governat pel sistema capitalista, per les grans empreses. La societat està ficada, des de la revolució industrial en una espiral de consumisme i capitalisme que tindra un desenllaç poc feliç. N'hem tingut diversos avisos, com ho fou el crack del '29 o la crisi que vivim actualment. En la meva opinió, hi ha dues possibilitats: que hi hagi un canvi radical en la mentalitat de la societat actual, i el sistema capitalista- consumista es controli d'alguna manera, donant pas a un altre tipus de sistema, en el que l'avaricia d'uns no pugui provocar la desgracia d'altres; o seguir amb aquesta tònica, amb aquest fals estat del benestar enmig d'una societat consumista.

La pregunta més important, almenys per mi, és: per què patim aquesta crisi de valors que ens ha tornat consumistes compulsius, ja que de fet, l'obsolescencia programada no es tan sols cosa de les empreses, nosaltres som els primers que acostumem a voler tenir sempre quelcom més nou i millor del que tenim. I es que parem-nos-ho a mirar, veurem milers d'exemples avui dia: qui aguanta un cotxe fins que aquest ja no funciona en absolut avui dia? qui es conforma amb un pis encara que li sobri espai si pot tenir una casa? Qui no compra roba fins que se li espatlla la que té? Al final, potser el que passa es que la naturalesa humana no permetrà que assolim un equilibri just mai.

M'ha agradat molt una frase de Gandhi que cita un dels homes que exposa les seves idees en el documental:

"El món és lo suficientement gran per cobrir les necesitats de tots, pero diminut per l'avaricia d'alguns"


Dura 50 mins però val la pena veure'l:

Comprar, tirar, comprar

Amor a la patria, odia a las patrias

El sr. K no consideraba necesario vivir en un país determinado. Decia: "Puedo pasar hambre en cualquier parte". Un día pasaba por una ciudad que estaba ocupada por el enemigo de la ciudad en la que vivía él. Venia hacia él un oficial del enemigo y lo obligó a descender la acera. El sr.K descendió y se sintió irritado por ese hombre, y no sólo con ese hombre, sino especialmente con el país al que ese hombre pertenecía, incluso deseaba que fuera destruido por un terremoto "¿Qué ha sido lo que me ha convertido en este minuto en un nacionalista?"- se preguntaba el sr K. El haber topado con un nacionalista. Por eso es por lo que hay que extirpar la estupidez, porque vuelve estupido a quien se topa con ella.


Bertold Brecht. Historias del señor Keuner.

A POR LA TERCERA REPUBLICA

José Republica - SKALARIAK

¡No pasarán!

No pasarán! ¡no pasarán!
los de acero firmes están! temple duro, roca viva
que al fascismo aplastará, ¡vencerá!
bomba al cinto, bayonetas,
al combate acero va, ¡pasará!¡No pasarán! ¡no pasarán!
por la tierra y por el pan
vista al frente, pulso firme,
los fusiles apuntad: ¡disparar!
salte tierra a cañonazos
nada importa, ¡acero va! ¡pasará!!No pasarán! ¡no pasaran!
el fascismo se detendrá
ante el muro de granito
que el acero le opondrá, ¡vencerá!
por la España antifascista,
a la guerra acero va, ¡pasará!¡No pasarán! ¡no pasarán!
corte el viento el ademán,
las bayonetas de acero
al invasor detendrán, ¡clavarán!
en la tierra que es de España
y del pueblo, acero va, ¡pasara!






Letra: Herrera Petere